Plantejament
El LET pretén aportar criteris i eines per a l’anàlisi del sistema metropolità, amb l’objecte d’incidir en polítiques públiques i el planejament territorial. Es considera, per tant, el territori com a sistema.
Des de l’àmbit de la ordenació territorial cada cop prenen més rellevància les metodologies que aporta l’ecologia del paisatge per tal d’identificar els patrons dels usos del sòl i els processos ecològics associats, així com la seva relació amb el manteniment de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics. Tanmateix, sovint manca incorporar la perspectiva de com l’activitat humana, més enllà de pertorbar els ecosistemes, permet l’existència de processos que poden ser beneficiosos des d’un punt de vista de sistema metropolità (proveïment d’aliments, generació de llocs de treball, reducció del risc d’incendis, reducció de la petjada energètica global, etc.).
En aquest sentit, el marc conceptual i metodològic de l’economia ecològica, i en especial l’enfoc del metabolisme social, permeten d’aproximar-nos a una visió complexa de les interaccions entre societat i naturalesa. La comptabilització de fluxos d’energia i matèria que es mouen de forma interna i externa als sistemes oberts, juntament amb altres avenços recents des de l’ecologia del paisatge, permeten una valoració multi-criterial de les contribucions dels espais oberts al conjunt del sistema metropolità i el disseny d’infraestructures verdes multifuncionals (figura 1).

Esquema conceptual
Esquema conceptual de la contribució dels espais oberts en el sistema socioecològic metropolità. A. Eficiència metabòlica; B. Conservació de la biodiversitat; C. Funcionament del paisatge; D. Canvi global; E. Serveis ecosistèmics (suport, regulació, provisió, cultural); F. Cohesió social. Es destaca la importància de la infraestructura verda per estructurar funcionalment la xarxa de ciutats.

Font: Elaboració pròpia a partir de Cardinale et al. 2012

Metodologia
Partint de la conceptualització de la contribució dels espais oberts al sistema metropolità, el model es caracteritza per una sèrie d’indicadors que avaluen quantitativament aquests efectes. L’esquema d’indicadors és jeràrquic, existint un indicador principal –transversal en totes les aplicacions del model-, uns indicadors específics –per a cada cas d’estudi on s’apliquin-, i uns indicadors per aprofundir en la relació entre l’espai obert i l’espai construït. L’objecte d’aquest model desenvolupat pel LET és el de poder assessorar en les polítiques públiques i el planejament del territori, no tant sols a nivell local i de paisatge, sinó també a escala metropolitana i regional.
Per avaluar els indicadors emprem sobretot eines generades en el marc de l’economia ecològica i de l’ecologia del paisatge, així com la seva interacció. A la vegada, els indicadors proposats tenen la característica de que poden ser territorialitzats, fet que permet fer ús d’eines cartogràfiques a l’hora d’estimar i avaluar els processos sòcio-ecològics i encreuar-los amb altres variables d’interès. En relació als requeriments de dades per tal de poder aplicar el model, a nivell d’ecologia del paisatge es necessiten mapes de cobertes del sòl suficientment detallats. Per als estudis en economia ecològica, es requereixen estadístiques sobre els fluxos que mou el metabolisme social.

Esquema metodològic
Esquema metodològic multi-criteri per avaluar quantitativament la contribució multifuncional dels espais oberts en la qualitat de sistema socioecològic metropolità.

El LET està desenvolupant tres metodologies interrelacionades, a escala regional, de paisatge i local, per a l’anàlisi del sistema socioecològic metropolità. Aquestes metodologies permeten una diagnosi multi-escalar, multi-criterial i multi-actor de la metròpoli així com la creació d’escenaris de planejament que, al seu torn, faciliten la implementació d’un sistema de suport a la planificació fonamentat en el tractament del territori com a sistema.

Multi Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism (MuSIASEM)
Es tracta d’un mètode quantitatiu per analitzar sistemes socioecològics complexos i simular escenaris. L’objectiu dels esforços dedicats a la conceptualització ad hoc de cada cas és mantenir la coherència entre escales i dimensions (per exemple, economia, demografia, recursos, residus, etc.). Permet l’anàlisi de la sostenibilitat del territori mitjançant l’anàlisi del nexe entre energia, aigua, residus, aliments i usos del sòl. En el LET l’apliquem per a fer una anàlisi de la infraestructura verda en relació amb altres sectors (com ara residencial, transport, industrial, etc.) i, per tant, integrada en el sistema socioecològic metropolità. Per a més informació vegeu el document de treball del LET “Water Flows Accounting of the Green Infrastructure in the Barcelona Metropolitan Area“.

Socioecological Integrated Analysis (SIA)
Es tracta d’un mètode quantitatiu, aplicable a escala de paisatge, que pretén avaluar la contribució dels espais oberts en el sistema socioecològic metropolità en base a diverses dimensions interrelacionades (eficiència metabòlica, conservació de la biodiversitat, funcionament del paisatge, canvi climàtic, serveis ecosistèmics, cohesió social). Aquest enfocament metodològic es centra en la interacció societat-naturalesa, a l’intercanvi de fluxos i a com es manté aquesta interacció al llarg del temps des d’una perspectiva reproductiva. Els indicadors que se n’obtenen poden ser territorialitzats mitjançant eines cartogràfiques (GIS) i encreuats amb altres variables d’interès, el que permet fer una anàlisi multi-criterial de la infraestructura verda metropolitana. Per a més informació vegeu el document de treball del LET “Assessing the sustainability of contrasting land use scenarios through the Socioecological Integrated Analysis (SIA) of the metropolitan green infrastructure of Barcelona“.

Energy-Landscape Optimization (E-LO)
Es tracta d’un mètode quantitatiu dissenyat per tal d’optimitzar la relació entre el metabolisme social i els usos del sòl (economia circular) a escala local (per exemple a nivell municipal). Permet elaborar escenaris prospectius de planejament específics de la infraestructura verda metropolitana en base a objectius socials declarats (com ara en relació a la mitigació del canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat, la producció d’aliments, etc.), obtenint la millor configuració metabòlic-territorial segons una estratègia reproductiva (manteniment dels bens fons) i, per tant, sostenible. Per a més informació vegeu el document de treball del LET “Energy-Landscape Optimization for Land use Planning. Application in the Barcelona Metropolitan Area“.

Al llarg d’aquests dos anys de vida del LET hem estat treballant en el desenvolupament de diverses línies de treball emmarcades en el paradigma conceptual socioecològic plantejat i fent ús dels models presentats. Les línies de treball són les següents:

Repositori d’informació
Amb l’objectiu d’esdevenir un node de referència en dades socioecològiques de la metròpoli, s’ha desenvolupat el sistema d’informació geogràfica LET’s GIS per a facilitar l’accés i l’intercanvi d’informació territorial rellevant per al coneixement, gestió i planificació del territori.

Avaluació multi-criteri
El repte dels models proposats és que es puguin aplicar sobre contextos d’anàlisi i objectius diferents. Això implica que els models s’apliquin de forma específica i adaptada als reptes que s’afronten en cada context. Fent ús d’eines multicriterials, el LET està contribuïnt a la planificació territorial de l’àrea metropolitana de Barcelona, facilitant així els processos de deliberació per a la presa de decisions informades.

Indicadors socioecològics
El desenvolupament dels models està permetent també que el propi LET generi un sistema d’indicadors socioecològics per al seguiment de la contribució de la infraestructura verda al conjunt del sistema metropolità i l’avaluació de polítiques.

Laboratori d’idees
En consonància amb l’objectiu d’esdevenir un espai divulgador del coneixement de la metròpoli, el LET ha iniciat un seguit d’accions de transferència de la informació per tal de garantir que ciutadans, tècnics, polítics i qualsevol agent interessat en els estudis metropolitans amb perspectiva socioecològica, pugui accedir als treballs que es realitzen.

Ciència ciutadana
Un àmbit específic de transferència i recerca que està prenent rellevància en els últims anys és el que permet al ciutadà esdevenir un agent actiu en la generació de coneixement. És per això que l’any 2019 s’inicia un projecte de seguiment de la biodiversitat d’espècies de papallones diürnes en la xarxa de parcs i platges metropolitans.

Impactes del model
El LET preveu aconseguir els següents impactes en l’avaluació socioecològica de la metròpoli:

• Reforçar els criteris i mètodes per al tractament del territori com a sistema socioecològic.
• Completar les bases de dades i el coneixement sobre variables territorials significatives.
• Elaborar un sistema de suport a la planificació i gestió de la metròpoli.
• Col·laborar en el disseny de polítiques i governança metropolitana.
• Facilitar la transferència d’informació ecològica i territorial a la ciutadania.