El LET

L’any 2018 es posa en marxa el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET). El LET és un projecte que vol contribuir a desenvolupar nous criteris i conceptes, cartografia i bases de dades, models i indicadors, per a l’anàlisi funcional del sistema metropolità des d’una perspectiva socioecològica, amb l’objecte d’incidir en les polítiques públiques i el planejament del territori.

Paraules clau: Transició Socioecològica; Canvi Climàtic; Eficiència Metabòlica; Funcionament del Paisatge; Conservació de la Biodiversitat; Serveis Ecosistèmics; Economia Ecològica; Canvi d’Usos del Sòl; Planejament Territorial

Les àrees metropolitanes estan introduint en el seu planejament la noció fonamental que els espais oberts constitueixen una infraestructura verda proveïdora de tot un seguit de serveis ecosistèmics dels quals en depèn tant la qualitat de vida de la gent que habita l’espai construït, com la possibilitat de desenvolupar una economia més circular i sostenible que el model econòmic actual.

El LET es posa en marxa amb tres objectius fonamentals:

El LET ha estat impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a través de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) amb la col·laboració del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i forma part de la xarxa Open Labs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

  • Impulsar el debat i la recerca aplicada per tal de millorar el coneixement sobre el sistema socioecològic metropolità de Barcelona (i, per extensió, d’altres metròpolis) i identificar-ne els elements crítics i estratègics pel planejament i la gestió del territori.

  • Completar i actualitzar les bases de dades i la informació cartogràfica sobre les variables biofísiques, els processos socioecològics i els serveis ecosistèmics més significatius de la regió metropolitana de Barcelona, d’acord amb les administracions implicades, perquè puguin ser utilitzades en la planificació sostenible del territori

  • Proposar diversos indicadors funcionals clau (eficiència metabòlica, conservació de la biodiversitat, funcionament del paisatge, serveis ecosistèmics, canvi global, cohesió social, etc.) i aplicar-los al seguiment de les dinàmiques metropolitanes de Barcelona i a les eines de planificació (infraestructura verda, plans i programes, etc.) que s’hi despleguin.

Plantejament
El LET pretén aportar criteris i eines per a l’anàlisi del sistema metropolità, amb l’objecte d’incidir en polítiques públiques i el planejament territorial. Es considera, per tant, el territori com a sistema.
Des de l’àmbit de la ordenació territorial cada cop prenen més rellevància les metodologies que aporta l’ecologia del paisatge per tal d’identificar els patrons dels usos del sòl i els processos ecològics associats, així com la seva relació amb el manteniment de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics. Tanmateix, sovint manca incorporar la perspectiva de com l’activitat humana, més enllà de pertorbar els ecosistemes, permet l’existència de processos que poden ser beneficiosos des d’un punt de vista de sistema metropolità (proveïment d’aliments, generació de llocs de treball, reducció del risc d’incendis, reducció de la petjada energètica global, etc.).
En aquest sentit, el marc conceptual i metodològic de l’economia ecològica, i en especial l’enfoc del metabolisme social, permeten d’aproximar-nos a una visió complexa de les interaccions entre societat i naturalesa. La comptabilització de fluxos d’energia i matèria que es mouen de forma interna i externa als sistemes oberts, juntament amb altres avenços recents des de l’ecologia del paisatge, permeten una valoració multi-criterial de les contribucions dels espais oberts al conjunt del sistema metropolità i el disseny d’infraestructures verdes multifuncionals (figura 1).

Esquema conceptual
Esquema conceptual de la contribució dels espais oberts en el sistema socioecològic metropolità. A. Eficiència metabòlica; B. Conservació de la biodiversitat; C. Funcionament del paisatge; D. Canvi global; E. Serveis ecosistèmics (suport, regulació, provisió, cultural); F. Cohesió social. Es destaca la importància de la infraestructura verda per estructurar funcionalment la xarxa de ciutats.

Font: Elaboració pròpia a partir de Cardinale et al. 2012

Metodologia
Partint de la conceptualització de la contribució dels espais oberts al sistema metropolità, el model es caracteritza per una sèrie d’indicadors que avaluen quantitativament aquests efectes. L’esquema d’indicadors és jeràrquic, existint un indicador principal –transversal en totes les aplicacions del model-, uns indicadors específics –per a cada cas d’estudi on s’apliquin-, i uns indicadors per aprofundir en la relació entre l’espai obert i l’espai construït. L’objecte d’aquest model desenvolupat pel LET és el de poder assessorar en les polítiques públiques i el planejament del territori, no tant sols a nivell local i de paisatge, sinó també a escala metropolitana i regional.
Per avaluar els indicadors emprem sobretot eines generades en el marc de l’economia ecològica i de l’ecologia del paisatge, així com la seva interacció. A la vegada, els indicadors proposats tenen la característica de que poden ser territorialitzats, fet que permet fer ús d’eines cartogràfiques a l’hora d’estimar i avaluar els processos sòcio-ecològics i encreuar-los amb altres variables d’interès. En relació amb els requeriments de dades per tal de poder aplicar el model, a nivell d’ecologia del paisatge es necessiten mapes de cobertes del sòl suficientment detallats. Per als estudis en economia ecològica, es requereixen estadístiques sobre els fluxos que mou el metabolisme social.

Esquema metodològic
Esquema metodològic de l’anàlisi multi-criteri per avaluar quantitativament la contribució la infraestructura verda en la qualitat de sistema socioecològic metropolità. Dimensions, sub-dimensions i indicadors principals.

El LET està desenvolupant tres metodologies interrelacionades, a escala regional, de paisatge i local, per a l’anàlisi del sistema socioecològic metropolità. Aquestes metodologies permeten una diagnosi multi-escalar, multi-criterial i multi-actor de la metròpoli així com la creació d’escenaris de planejament que, al seu torn, faciliten la implementació d’un sistema de suport a la planificació fonamentat en el tractament del territori com a sistema.

Multi Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism (MuSIASEM)
Es tracta d’un mètode quantitatiu per analitzar sistemes socioecològics complexos i simular escenaris. L’objectiu dels esforços dedicats a la conceptualització ad hoc de cada cas és mantenir la coherència entre escales i dimensions (per exemple, economia, demografia, recursos, residus, etc.). Permet l’anàlisi de la sostenibilitat del territori mitjançant l’anàlisi del nexe entre energia, aigua, residus, aliments i usos del sòl. En el LET l’apliquem per a fer una anàlisi de la infraestructura verda en relació amb altres sectors (com ara residencial, transport, industrial, etc.) i, per tant, integrada en el sistema socioecològic metropolità. Per a més informació vegeu el document de treball del LET “Water Flows Accounting of the Green Infrastructure in the Barcelona Metropolitan Area“.

Socioecological Integrated Analysis (SIA)
Es tracta d’un mètode quantitatiu, aplicable a escala de paisatge, que pretén avaluar la contribució dels espais oberts en el sistema socioecològic metropolità en base a diverses dimensions interrelacionades (eficiència metabòlica, conservació de la biodiversitat, funcionament del paisatge, canvi climàtic, serveis ecosistèmics, cohesió social). Aquest enfocament metodològic es centra en la interacció societat-naturalesa, a l’intercanvi de fluxos i a com es manté aquesta interacció al llarg del temps des d’una perspectiva reproductiva. Els indicadors que se n’obtenen poden ser territorialitzats mitjançant eines cartogràfiques (GIS) i encreuats amb altres variables d’interès, el que permet fer una anàlisi multi-criterial de la infraestructura verda metropolitana. Per a més informació vegeu el document de treball del LET “Assessing the sustainability of contrasting land use scenarios through the Socioecological Integrated Analysis (SIA) of the metropolitan green infrastructure of Barcelona“.

Energy-Landscape Optimization (E-LO)
Es tracta d’un mètode quantitatiu dissenyat per tal d’optimitzar la relació entre el metabolisme social i els usos del sòl (economia circular) a escala local (per exemple a nivell municipal). Permet elaborar escenaris prospectius de planejament específics de la infraestructura verda metropolitana en base a objectius socials declarats (com ara en relació a la mitigació del canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat, la producció d’aliments, etc.), obtenint la millor configuració metabòlic-territorial segons una estratègia reproductiva (manteniment dels bens fons) i, per tant, sostenible. Per a més informació vegeu el document de treball del LET “Energy-Landscape Optimization for Land use Planning. Application in the Barcelona Metropolitan Area“.

Al llarg d’aquests tres anys de vida del LET hem estat treballant en el desenvolupament de diverses línies de treball emmarcades en el paradigma conceptual socioecològic plantejat i fent ús dels models presentats. Les línies de treball són les següents:

Repositori d’informació
Amb l’objectiu d’esdevenir un node de referència en dades socioecològiques de la metròpoli, s’ha desenvolupat el sistema d’informació geogràfica LET’s GIS per a facilitar l’accés i l’intercanvi d’informació territorial rellevant per al coneixement, gestió i planificació del territori.

Avaluació multi-criteri
El repte dels models proposats és que es puguin aplicar sobre contextos d’anàlisi i objectius diferents. Això implica que els models s’apliquin de forma específica i adaptada als reptes que s’afronten en cada context. Fent ús d’eines multicriterials, el LET està contribuïnt a la planificació territorial de l’àrea metropolitana de Barcelona, facilitant així els processos de deliberació per a la presa de decisions informades.

Indicadors socioecològics
El desenvolupament dels models està permetent també que el propi LET generi un sistema d’indicadors socioecològics per al seguiment de la contribució de la infraestructura verda al conjunt del sistema metropolità i l’avaluació de polítiques.

Laboratori d’idees
En consonància amb l’objectiu d’esdevenir un espai divulgador del coneixement de la metròpoli, el LET ha iniciat un seguit d’accions de transferència de la informació per tal de garantir que ciutadans, tècnics, polítics i qualsevol agent interessat en els estudis metropolitans amb perspectiva socioecològica, pugui accedir als treballs que es realitzen.

Ciència ciutadana
Un àmbit específic de transferència i recerca que està prenent rellevància en els últims anys és el que permet al ciutadà esdevenir un agent actiu en la generació de coneixement. És per això que l’any 2019 s’inicia un projecte de seguiment de la biodiversitat d’espècies de papallones diürnes en la xarxa de parcs i platges metropolitans.

Impactes del model
El LET preveu aconseguir els següents impactes en l’avaluació socioecològica de la metròpoli:

  • Reforçar els criteris i mètodes per al tractament del territori com a sistema socioecològic.
  • Completar les bases de dades i el coneixement sobre variables territorials significatives.
  • Elaborar un sistema de suport a la planificació i gestió de la metròpoli.
  • Col·laborar en el disseny de polítiques i governança metropolitana.
  • Facilitar la transferència d’informació ecològica i territorial a la ciutadania.

Equip LET

L’equip del LET el formen investigadors i tècnics de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), investigadors post-doctorals i pre-doctorals vinculats al LET, i investigadors associats procedents d’altres institucions que col·laboren en projectes específics.

DIRECCIÓ

Joan Pino

Joan Pino

Doctor en Biologia i Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica. Des de 2006 és professor d’Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 1997 és investigador del CREAF. Compta amb més de 80 publicacions científiques, incloent articles en revistes d’impacte internacional, altres revistes i capítols de llibres. La meva recerca que fa es centra en l’ecologia del paisatge, especialment en les relacions de l’estructura i la dinàmica del paisatge amb la riquesa i la composició de la biodiversitat, i en l’aplicació d’aquests resultats en la planificació territorial. També treballa en l’ecologia de les invasions biològiques, particularment en l’anàlisi de la capacitat invasora de les espècies i del risc d’invasió de territoris i hàbitats. En totes aquestes línies ha aplicat una perspectiva espacialment explícita que inclou la generació i anàlisi de cartografia en format digital. Coordina diverses bases de dades de biodiversitat i sèries de cartografia històrica del territori.

INVESTIGADORS/ES POSTDOCTORALS

Yolanda Melero

Yolanda Melero

Doctora en biologia per la Universitat de Barcelona, i actualment investigadora postdoctoral al CREAF on estudia l’efecte dels ambients urbans en les dinàmiques metapoblacionales. L’increment previst de les zones urbanitzades provocarà un augment de les distàncies funcionals i la disminució de la connectivitat biològica entre les poblacions reduint així la seva supervivència. La seva recerca se centra en aquests efectes i en com diferents quantitats i configuracions de zones verdes a les àrees metropolitanes podrien millorar la persistència i la viabilitat de les poblacions. Anteriorment, va treballar en ecologia del comportament a la Universitat de Barcelona i en dinàmiques poblacionals a baixes densitats (compensació i efectes Allee) a la Universitat d’Aberdeen.

Tarik Serrano

Tarik Serrano

Doctor en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment tècnic en investigació per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Els seus temes de investigació s’han centrat en el desenvolupament de mètodes de anàlisi dins la aproximació Anàlisi Multi-Escala Integrat del Metabolisme de les Societats i Ecosistemes (MuSIASEM). Específicament, Tarik es va dedicar a l’anàlisi del Nexe Aigua-Energia-Aliments, sobretot aplicat a sistemes rurals, i incorporant eines de Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS). Tarik ha tingut l’oportunitat de treballar en estudis aplicats a països com la Índia, Laos, Guatemala, EUA, Equador i diversos països europeus.

María José LaRota-Aguilera

María José LaRota-Aguilera

Biòloga i màster en Geografia de la Universitat de Texas a Austin (EUA). Actualment està desenvolupant els seus estudis doctorals sobre Ecologia terrestre al CREAF de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos d’investigació s’enfoquen a l’estudi de la sostenibilitat de sistemes sòcio-ecològics a la frontera agrària de la vall del riu Cauca (Colòmbia), a través d’una anàlisi integrada que incorpora metodologies d’ecologia del paisatge, l’economia ecològica i la sociologia rural. Durant els darrers anys ha treballat amb diverses comunitats i processos socials rurals en el sud-occident colombià, utilitzant Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) pel reforçament de processos comunitaris de desenvolupament rural i ordenament territorial en contextos multiculturals.

Roser Rotchés

Roser Rotchés

Soc llicenciada en biologia (UB, 2009), màster en biodiversitat (UB, 2010) i doctora en biodiversitat i ecologia vegetal (UB, 2015). La meva recerca ha estat relacionada amb diferents aspectes de la biodiversitat, l’ecologia vegetal, l’ecologia del paisatge i l’agroecologia. Els meus interessos se centren en l’estudi dels efectes dels usos del sòl i l’estructura del paisatge en la composició i la funcionalitat de la biodiversitat, així com en els serveis ecosistèmics associats. Actualment al CREAF treballo en l’ecologia de les invasions biològiques i en l’estudi del paper que tenen els diferents usos del sòl i l’estructura del paisatge sobre l’arribada i l’establiment d’espècies exòtiques. Coordino la base de dades d’EXOCAT i participo en els projectes associats.

Jaime Vila

Jaime Vila

Jaime Vila és Enginyer Tècnic Forestal, llicenciat en Ciències Ambientals i màster en Agroecologia. Actualment, està finalitzant la seva tesi doctoral relacionada amb l’efecte de la industrialització de l’agricultura en els fluxos hídrics dels agroecosistemes i el canvi climàtic a l’Estat Espanyol. Li interessa especialment la modelització d’escenaris complexos, històrics i futurs, amb sistemes d’informació geogràfica i sèries temporals de llarg recorregut, que serveixin per a orientar la transició agroecológica i les polítiques públiques que la promouen. Jaime col·labora en diferents línies de recerca i projectes del LET, relacionats amb el canvi climàtic, els canvis d’usos del sol, els anàlisis socio-ecològics integrats, el monitoratge de la biodiversitat metropolitana i la millora dels boscos urbans.

INVESTIGADORS/ES PREDOCTORALS

Marta Elena Montaño

Marta Elena Montaño

Enginyera Civil amb màster en Geografia de la Universitat Pedagògica i Tecnològica de Tunja – Colòmbia. Actualment desenvolupa els seus estudis doctorals sobre Etnobiologia i Estudis bioculturals a la Universitat del Cauca. Els seus interessos d’investigació s’enfoquen en l’estudi de la sostenibilitat territorial en el territori indígena del resguardo Indígena de Puracé (Colombia), a través d’una anàlisi integrada que incorpora metodologies per l’anàlisi de les relacions bioculturals vinculant conceptes de la filosofia andina, l’etnobiologia i l’ecologia dels paisatges. Compta amb una experiència de 20 anys amb comunitats indígenes i més de 8 anys amb comunitats camperoles i afro, que ha dedicat a generar processos ambientals i productius que contribueixin a la construcció de territoris interculturals, per la pervivència i el buen vivir de les comunitats.

Elena Louisa Alter

Elena Louisa Alter

Elena és llicenciada en Ciències Ambientals i Polítiques i màster en Ecologia Humana i Social per l’Institut d’Ecologia Social de Viena (Universitat de Klagenfurt). Actualment treballa en el Projecte Internacional d’Investigació MA4SURE “Agroecosistemes per a la Sostenibilitat i la Resiliència davant el Canvi Climàtic” i desenvolupa la seva recerca doctoral sobre Metabolisme Social i Ecologia Política a l’ICTA (Universitat Autònoma de Barcelona). Els seus interessos de recerca se centren en l’estudi de la transició agroecològica i els sistemes agroalimentaris sostenibles a la Mediterrània, a través d’un anàlisi socio-ecològic integrat aplicant mètodes i conceptes de l’Economia Ecològica, la Sociologia Rural i la Governança Ambiental. Anteriorment, va treballar per a una ONG a Berlín a la interfície de la política agrícola i comercial europea, centrant-se en la nova legislació climàtica de la UE i els efectes de la producció ramadera industrial europea sobre el canvi climàtic.

Alan Palacio

Alan Palacio

Alan Bernardo Palacio és Científic de Dades i Enginyer amb vasta experiència a diferents camps de l’enginyeria. El seu enfocament ha estat el desenvolupament i l’aplicació d’algorismes i productes de dades d’última generació a diverses indústries. Ha treballat per a empreses com Ernst and Young, Globant, i ara ocupa un lloc d’enginyer de dades a Ebiquity Media ajudant l’empresa a crear una canalització de dades escalable. Alan es va graduar d’Enginyer Mecànic de la Universitat Nacional de Tucumán el 2015, va participar com a fundador en startups i després va obtenir un Mestratge a la facultat de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona el 2017. Originari d’Argentina, ara treballa i resideix als Països Baixos.

Leonor Almenar

Leonor Almenar

La Leonor és enginyera agrònoma i agroecòloga. La seva trajectòria professional ha estat centrada en la recerca i l’assessorament en diversos àmbits relacionats amb la producció i la distribució alimentàries del sector ecològic, pensant sempre en estratègies per a assolir un sistema agroalimentari més sostenible. Ha treballat com a tècnica de projectes o assistent de recerca a la SEAE, al projecte Agrocompostatge de la UMH, en estudis de control biològic de plagues a l’UIB i a l’IVIA, implementant el Pla de de Desenvolupament Agrari de l’Horta de València, així com docent i assessora independent. Al LET participa com a investigadora predoctoral en el projecte “Agroecoscaling. Impulsant la transició ecològica: anàlisi de la sostenibilitat de les millors pràctiques agroecològiques a nivell de la finca, paisatges i cadena agroalimentària”. La seva línia de recerca està centrada en l’avaluació de sistemes alimentaris locals en termes de metabolisme agrari i anàlisi territorial a escala de paisatge en l’actualitat i en la simulació de possibles escenaris futurs mitjançant l’anàlisi socioecològica integrada. Aquesta avaluació té com a finalitat ser una eina per dissenyar i implementar mesures que promoguin la transició agroecològica a escala de cadenes agroalimentàries locals i curtes per a fer front als reptes climàtics, ambientals i socioeconòmics actuals.

INVESTIGADORS/ES ASSOCIATS/DES

Raúl Velasco-Fernández

Raúl Velasco-Fernández

Enginyer Industrial, Sociòleg i Doctor en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment treballa com investigador a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona desenvolupant noves eines d’anàlisi i suport a la decisió en la planificació. Durant els darrers anys ha treballat desenvolupant l’Anàlisi Multi-Escala Integrat del Metabolisme de les Societats i Ecosistemes (MuSIASEM) i la seva aplicació a l’anàlisi de polítiques de desenvolupament sostenible de la Comissió Europea en diferents projectes europeus (MAGIC, EUFORIE i NETEP). La seva recerca s’ha centrat en l’estudi del rol de l’energia en el desenvolupament de les societats, la divisió internacional del treball i la seva relació amb altres aspectes biofísics com l’activitat humana, les emissions d’efecte hivernacle, l’ús del sòl i els materials.

Claudio Cattaneo

Claudio Cattaneo

Doctor en Ciències Ambientals. Professor associat d’economia ecològica a la UAB i director del màster ICTA-UAB en Decreixement, Ecologia Política i Justícia Ambiental. És membre de Research and Degrowth i de l’Eco-comunitat de Can Masdeu, situada als turons de Barcelona. Els seus interessos científics estan relacionats amb el metabolisme social, l’agroecologia, l’anàlisi integrada energia-paisatge i l’anàlisi del moviment okupa. És autor de diversos articles en revistes indexades, capítols de llibres i editor del llibre “The Squatters Movement in Europe, Pluto Press”. Té més de 15 anys d’experiència com a docent en economia ecològica.

Vittorio Galletto

Vittorio Galletto

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona (1996). Màster en Economia Aplicada pel Departament d’Economia Aplicada de la UAB (1999). Doctor en Economia per la UAB (2014). Els àmbits en què treballa són l’economia regional i urbana, els sistemes productius locals i la innovació. Abans d’incorporar-se a l’IERMB va treballar al Departament d’Economia Aplicada de la UAB com a professor associat i investigador. També ha treballat en el sector privat en empreses de consultoria i serveis professionals realitzant projectes de desenvolupament local per a diferents Ajuntaments, Diputacions i altres organismes públics. Des del mes de juliol de 2009 forma part de l’equip de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona com a investigador i des de l’any 2011 és Cap de l’Àrea d’Economia Regional i Urbana.

Cristina Madrid

Cristina Madrid

Doctora en Ciències Ambientals i Gestió. Investigadora a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental, ICTA-UAB i prèviament becada pel programa Marie Curie a la Universitat de Yale. Les seves investigacions es centren en l’avaluació participativa d’estratègies polítiques i innovacions tecnològiques com a eines per a la transició ecològica, amb èmfasi especial tant en les que influeixen en l’aigua com en el nexe aigua-energia-aliments. Actualment està treballant en la integració de mètode com l’Anàlisi de Cicle de Vida i l’anàlisi institucional en el marc de la metodologia MuSIASEM en assentaments urbans, per a la transició energètica a nivell de la UE. Les seves anàlisis es desenvolupen amb programes de codi obert com QGIS, OpenLCA, Python i R.

Roc Padró

Roc Padró

Enginyer Forestal, Doctor en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona i tècnic al Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya. Durant els darrers anys ha estat desenvolupant modelització sòcio-ecològica d’agro-ecosistemes, particularment en la creació d’escenaris d’optimització amb programació no-lineal sota el marc de l’Economia Ecològica. La seva recerca s’ha centrat sobretot en l’àmbit de les relacions agràries entre societat-naturalesa, la infraestructura verda i els serveis ecosistèmics per a la planificació territorial, tant des d’una perspectiva històrica com prospectiva. Col·labora amb el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), del qual va formar part activament en la seva creació entre 2018 i 2020.

Sergio Porcel

Sergio Porcel

Doctor en Sociologia (Universitat Autònoma de Barcelona, 2016), Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicada (Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona, 2005) i Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia (Universidad de Granada, 2002). Les seves línies d’investigació se centren principalment en l’àmbit de la sociologia urbana, en l’estudi de l’estratificació social, la desigualtat i la pobresa i en els mètodes d’investigació social. Des de 2005 treballa com a investigador a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, on dirigeix l’Àrea de Cohesió Social i Urbana. També forma part del grup de recerca de la Universitat de Barcelona “Territori, Població i Ciutadania” (TERRIPOC).

TÈCNICS/QUES

Francesc Coll

Francesc Coll

Llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2005) i titulat del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica (2007) realitzat al Laboratori d’Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT), a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en anàlisi espacial, elaboració de mapes, digitalització i fotointerpretació, manteniment de bases de dades i bases cartogràfiques, donant suport tècnic als diferents projectes de l’IERMB. Forma part de l’equip de l’IERMB des del 2007 i actualment és el responsable de l’àrea de cartografia.

Javier Gordillo

Javier Gordillo

Geògraf per la Universitat de València (2014) i Màster en SIG i Teledetecció per la Universitat Autònoma de Barcelona (2015). Vaig començar la meua trajectòria col·laborant amb la xarxa VVSIG de la Fundació MATRIX en l’elaboració d’un mètode semiautomàtic per generar mapes geomorfològics a partir d’un Índex de Posició Topogràfica. També he participat en diversos projectes de cartografia col·laborativa en entorns lliures com OpenStreetmap. Des de finals de 2015 m’he encarregat del manteniment de bases de dades, digitalització i elaboració de cartografia per a diferents projectes dins del CREAF com a tècnic especialitzat en SIG i bases de dades espacials. A partir de 2017 el meu enfoc s’ha situat en el treball de cartografia centrada en l’àmbit de la planificació territorial: he treballat en la quantificació i cartografia de la biodiversitat, les funcions i serveis ecosistèmics a nivell de tota Catalunya i he participat en l’actualització i refinament del Índex de Connectivitat Terrestre (ICT) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el marc del Pla Director Urbanístic.

Pau Guzmán

Pau Guzmán

Biòleg ambiental (UAB, 2016), tècnic superior en gestió i organització de recursos naturals i paisatgístics (Rubió i Tudurí, 2011) i màster en comunicació científica i ambiental (UPF-BSM, 2017). La meva trajectòria professional ha estat centrada en la divulgació científica. Des del 2016 formo part de l’equip de Comunicació del centre de recerca en ecologia CREAF vinculat a diferents projectes de ciència ciutadana i biodiversitat, com Natusfera, AlertaForestal i LiquenCity, a més d’assumir tasques de comunicació institucional del centre. Actualment m’ocupo de la comunicació dels observatoris ciutadans RitmeNatura-PhenoTandem i mBMS, i formo part de l’equip del LET assumint tasques de comunicació.

Manel Pons

Manel Pons

Màster en Estadística (UPC, 2012), Llicenciat en Investigació i Tècniques de Mercat (UB, 2006), Diplomat en Estadística (UB, 2002). Des del 2002 és investigador de l’IERMB i des del 2008 és professor associat a la Universitat de Barcelona dins de l’àrea d’economia aplicada del Dept. d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola. Especialista en les tècniques d’obtenció, qualitat, gestió i anàlisi de les dades i de la informació mitjançant tècniques multivariants.

Daniel Martínez

Daniel Martínez

Enginyer tècnic en informàtica de sistemes (UPC). La seva trajectòria des de l’inici ha anat relacionada amb el camp de l’educació i la biologia (Botanical-online). Usant com a fil conductor les noves tecnologies per a dur a terme la transferència de coneixements cap al públic general. Amb formació gràfica, experiència en l’entorn privat i focalitzat en l’ecosistema web com a pilar comunicatiu des de principis del 2000. Actualment responsable d’informàtica de l’IERMB.

Ignacio Ferrero

Ignacio Ferrero

CONSELL ASSESSOR

Carles Castell

Carles Castell

Doctor en Biologia, Màster en Gestió Ambiental en el Món Rural i Màster en Funció Directiva. Va ser investigador a la UAB i al CREAF sobre ecosistemes mediterranis. A la Diputació de Barcelona ha desenvolupat programes de recerca, anàlisi, planificació, gestió i seguiment en espais naturals protegits. Va ser Cap de l’Oficina de Planificació Territorial i actualment és el Responsable de col·laboració externa. Ha publicat llibres i articles científics i divulgatius i col·labora en cursos de postgrau. Va presidir EUROPARC-Espanya fins el 2017. En l’actualitat és Coordinador del Programa de Treball d’aquesta organització i membre del grup de treball europeu sobre Salut i Espais Naturals.

Konstantinos Kourkoutas

Konstantinos Kourkoutas

Actualment el coordinador de la CORE (Comunitat Orientada a Reptes Estratègics) sobre Ciutats Intel·ligents i Sostenibles, una comunitat de recerca multidisciplinària de més de 30 grups, centres i instituts de recerca de l’esfera UAB, administrada a través de la Unitat de Desenvolupament Estratègic de la Investigació del Rectorat. També s’ocupa d’iniciatives que impulsen esquemes d’innovació oberta urbana, promoció d’esquemes de quàdruple hèlix en el territori i la co-creació i participació ciutadana. A més oordina preguntes relacionades amb Living Labs i el Campus Living Lab de la UAB. Té un doctorat del Departament d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya, on va treballar en múltiples programes d’investigació nacionals i europeus sobre desenvolupament urbà i regional sostenible, un màster en Arquitectura per la UPC també, i un BS en Enginyeria Civil de la Universitat de Washington a St Louis, EE. UU.

Salvador Rueda

Salvador Rueda

Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona des de la seva fundació l’any 2000. Llicenciat en Biologia i Psicologia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Enginyeria Ambiental pel Ministeri d’Indústria, Energia, Universitats i Recerca i diplomat en Gestió Energètica per la Universitat Politècnica de Barcelona. Expert en planificació territorial i urbana i investigador i divulgador del medi ambient urbà. Ha contribuït tant des de l’àmbit de l’administració com el científic en l’enfoc ecològic de l’urbanisme proposant eines com les superilles. Així mateix, ha desenvolupat treballs de planificació en la planificació estratègica i ordenació del territori, el verd urbà, la mobilitat o el metabolisme urbà (energia, aigua, contaminació atmosfèrica, soroll i residus) entre d’altres.

Enric Tello

Enric Tello

Doctor en Geografia i Història, catedràtic del Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la Universitat de Barcelona (UB). Dirigeix ​​a la UB un equip interdisciplinari d’investigació sobre Sistemes Agraris Sostenibles (SFS) coordinat amb el Laboratori d’Història dels Agroecosistemes de la UPO a Sevilla. De 2012 a 2018 tots dos equips han format part del projecte internacional SFS juntament amb l’Institut d’Ecologia Social de Viena a Europa i diverses universitats de Canadà, Estats Units, Colòmbia i Cuba. El projecte SFS ha desenvolupat nous models per avaluar des d’una perspectiva bioeconòmica circular el grau de dependència d’inputs externs dels agro-ecosistemes, el perfil dels cicles d’energia i nutrients que mouen al territori, el tipus de paisatges bioculturals als que donen lloc, així com la seva capacitat per acollir biodiversitat i proporcionar serveis ecosistèmics de tota mena a la societat.

Gara Villalba

Gara Villalba

Professora associada del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va estudiar el grau d’Enginyeria Química al Massachusetts Institute of Technology (1998) i el doctorat a la Universitat de Barcelona (2003), també en Enginyeria Química. La seva recerca s’ha dedicat a l’estudi de la optimització del metabolisme de recursos des d’una visió sistèmica basada en eines d’Ecologia Industrial com l’anàlisi de fluxos metabòlics i l’anàlisi de cicle de vida. Els seus estudis recents es focalitzen en l’anàlisi i optimització del nexe aliments-energia-aigua dels sistemes urbans. Recentment va guanyar una ERC Consolidator Grant del projecte Horizon 2020 de la Comissió Europea anomenat “Integrated System Analysis of Urban Vegetation and Agriculture” (2019-2024).

Xarxa del LET

El LET col·labora en diferents xarxes de recerca. Al mapa podeu consultar la col·laboració d’investigadors del LET amb institucions d’investigació, entitats privades i administracions d’arreu del món.

Xarxa de l’Associació Internacional d’Ecologia del Paisatge (IALE) formada per centres de recerca de vint-i-sis països d’arreu del món: Historical Landscape Ecology.

Xarxa Iberoamericana pel Desenvolupament Agroecològic (DRUSAF) formada per centres de recerca de quatre països (Universidad Javeriana, Colombia; Universidad Nacional, Costa Rica, Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, Ecuador; Universidad Pablo de Olavide, España; Universidad de Barcelona, España; LET): Red por el Desarrollo Rural Sostenible y la Agricultura Familiar (DRUSAF).

El LET col·labora amb diferents xarxes i projectes de recerca a nivell nacional i internacional amb l’objecte de desenvolupar nous criteris i mètodes innovadors pel tractament del territori com a sistema, la transició socioecològica i la mitigació/adaptació al canvi climàtic

Grup de Recerca Consolidat per la Generalitat de Catalunya (Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; LET): Economy, Energy and Ecological Impacts (EEEI).

Grup de Recerca Consolidat per la Generalitat de Catalunya (CREAF; CSIC; Universitat Autònoma de Barcelona; LET): Biodiversity and Evolution in Mediterranean Ecosystems (BEEMed).

Xarxa de Recerca Estratègica de la Universitat Autònoma de Barcelona: UAB Labs.

Xarxa d’institucions amb les que ha col·laborat l’equip del LET