Quins impactes en l’eutrofització de l’aigua té l’agricultura periurbana?

Nou article del LET que mostra la importància de la regionalització per realitzar avaluacions ambientals en l’agricultura periurbana, agafant com a exemple l’impacte en l’eutrofització de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

L’agricultura periurbana pot subministrar aliments a nivell local i ser potencialment més sostenible que els sistemes agrícoles convencionals més llunyans, però també pot generar impactes ambientals significatius depenent de les condicions biofísiques locals i dels recursos necessaris per implementar-la, així com de les pràctiques de maneig dels cultius. En aquest estudi s’ha vist que l’horticultura i els hivernacles (els usos del sòl predominants de l’agricultura periurbana) tenen els majors impactes en l’eutrofització de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En els cultius fruiters, les emissions de nitrogen in situ generen impactes d’eutrofització marina i en els cultius herbacis de regadiu, l’escorriment de fòsfor genera impactes d’eutrofització de l’aigua dolça.

Aquest estudi mostra la importància de la regionalització en l’avaluació ambiental de l’agricultura periurbana, proporciona una línia de recerca fonamental per avaluar els escenaris de transició ecològica de l’agricultura periurbana en un nivell d’anàlisi geogràfica apropiada i ofereix coneixements essencials per guiar les estratègies circulars i de sostenibilitat apropiades per al sector.

Consulta l’article científic.