L’agricultura ecològica certificada no és suficient per superar algunes tendències de l’agricultura industrial

Nou article del LET sobre planejament territorial i l’anàlisi socioecològica integrada de les infraestructures verdes metropolitanes.

Els resultats de l’aplicació d’un model metabòlic-territorial al Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àrea metropolitana de Barcelona, que ha avaluat les múltiples funcions i serveis de la infraestructura verda en quatre escenaris d’usos del sòl i dos tipus de gestió agrícola, mostren que l’agricultura ecològica certificada no és suficient per superar algunes tendències de l’agricultura industrial com són la baixa eficiència energètica o les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

El treball també mostra que l’escenari tendencial d’aplicar el planejament urbanístic vigent tindria un impacte negatiu en el funcionament ecològic del paisatge, afectant la biodiversitat i la provisió de serveis ecosistèmics a la societat. Finalment, els resultats mostren diferents interaccions entre el metabolisme social i l’ecologia del paisatge, ja que canvis en el metabolisme afecten el funcionament del paisatge, mentre que canvis en els usos del sòl afecten especialment el consum de recursos.

La planificació dels usos del sòl en les metròpolis globals és essencial per enfrontar els desafiaments socioecològics de les properes dècades. Aquest treball pretén contribuir a que les polítiques territorials siguin més sostenibles proposant una anàlisi socioecològica integrada de les infraestructures verdes metropolitanes. Calen canvis profunds en les polítiques territorials que considerin no només els usos de sòl, com s’ha fet tradicionalment, sinó també els fluxos metabòlics relacionats, amb l’objectiu de promoure transicions ecològiques cap a infraestructures verdes metropolitanes més sostenibles en escenaris de canvi climàtic.

Consulta l’article científic.