Una pertorbació humana intermèdia pot tenir un efecte positiu en la provisió de les necessitats humanes i alhora pot ajudar a mantenir la funcionalitat ecològica del paisatge

Nou article del LET sobre la modelització de l’escassetat ecològica en paisatges agrícoles de secà de l’Iran, tenint en compte la interacció a llarg termini entre l’ésser humà i la natura.

Els resultats d’aquesta investigació mostren que una pertorbació antropogènica intermèdia pot tenir un efecte positiu en la provisió de les necessitats humanes i alhora pot ajudar a mantenir la funcionalitat ecològica del paisatge. Es va aplicar un model per avaluar com l’escassetat ecològica al nord-oest de l’Iran es pot veure afectada per la pertorbació antropogènica i la complexitat del paisatge. El canvi d’usos del sòl és un factor determinant de l’actual crisi socioecològica mundial. Els paisatges agrícoles de secà tenen importants limitacions quan es tracta de garantir la producció d’aliments i altres serveis ecosistèmics a llarg termini en condicions d’escassetat ecològica sota escenaris de canvi climàtic. Les polítiques d’ús del sòl han de considerar el paisatge com un tot i evitar aplicar una sèrie de decisions ad hoc a parts menors del territori. Els resultats donen suport a la hipòtesi de que hi ha una forta relació entre la pertorbació intermèdia i la complexitat del paisatge, el que destaca la importància de les activitats econòmiques tradicionals com a formes de mantenir els paisatges bioculturals.

Consulta l’article científic.