Palmero-Iniesta, M.; Espelta, J.M.; Padial-Iglesias, et al. 2021. “The Role of Recent (1985–2014) Patterns of Land Abandonment and Environmental Factors in the Establishment and Growth of Secondary Forests in the Iberian Peninsula”. Land, 10, 817.

L’abandonament de les terres de conreu ha estat un canvi generalitzat d’ús del sòl a la Península Ibèrica des de la segona meitat del segle XX, que ha donat lloc a l’establiment de boscos secundaris a tota la regió. En aquest estudi, pretenem abordar els canvis en els patrons d’emergència recents (1985-2014) d’aquests boscos i examinar com els factors ambientals van afectar el seu creixement tenint en compte les diferències en els tipus d’hàbit de les fulles. Hem utilitzat una combinació de mapes de cobertura terrestre derivats de Landsat i mapes de biomassa aèria (AGB) de l’Agència Espacial Europea per avaluar l’establiment i el creixement del bosc secundari, respectivament, a la regió d’estudi. També vam obtenir un conjunt de variables topogràfiques, climàtiques i paisatgístiques de diverses capes SIG i les vam utilitzar per determinar els canvis al llarg del temps en els factors ambientals de l’establiment forestal i l’AGB mitjançant models lineals generals. Els resultats posen de manifest que la coberta forestal secundària continuava augmentant a la península Ibèrica a un ritme superior a la mitjana europea. No obstant això, també indiquen un canvi de direcció en l’aparició de boscos secundaris cap a regions més baixes i menys abruptes amb una major disponibilitat d’aigua (pluja mitjana i SPEI) i menys coberta forestal, però que estan sotmeses a esdeveniments de sequera més grans. A més, aquests factors ambientals afecten de manera diferent el creixement dels boscos amb diferents tipus d’hàbits foliars: és a dir, els boscos secundaris de fulla agulla són menys afavorits per les altes temperatures i les precipitacions, i els boscos caducifolis de fulla ampla es veuen més afectats negativament per la sequera. Finalment, aquests patrons espacials d’emergència dels boscos i les respostes contrastades dels hàbits de les fulles forestals als factors ambientals van explicar el major desenvolupament de la fulla perenne en comparació amb els boscos caducifolis i, especialment, els boscos secundaris de fulla agulla. Aquests resultats milloraran el coneixement de la dinàmica forestal que s’han produït a la Península Ibèrica en les últimes dècades i proporcionaran una eina essencial per entendre els efectes potencials de l’escalfament climàtic sobre el creixement dels boscos secundaris.