“Els ecosistemes són com un avió i nosaltres els anem traient peces que els poden fer caure. Podria ser que la Ricarda fos un dels darrers cargols del Delta”
Joan Pino, co-director del LET, catedràtic d’ecologia de la UAB i director del CREAF, reflexiona sobre l’espai natural de la Ricarda i els efectes de l’ampliació de l’aeroport del Prat: “si el delta del Llobregat fos un avió, la Ricarda en seria una peça molt important –qui sap si la darrera– que sustenta el complex funcionament del Delta. Un espai impossible d’eliminar sense fer trontollar tota la resta de l’ecosistema i els serveis ambientals que proporciona a tota la població”.
Els ecosistemes estan conformats per diverses peces i deixen de funcionar a mesura que se’n van perdent. Justament, la Ricarda és això per al delta del Llobregat. “Els hàbitats del Delta cada cop estan més fragmentats i això fa que tot el funcionament del mateix comenci a trontollar. Hem d’imaginar-nos que els ecosistemes són com un avió i la nostra alteració dels mateixos va traient els cargols d’aquest avió. Si traiem el darrer cargol acaba caient. De fet, aquesta és la història que hem pogut veure recentment en d’altres ecosistemes aquàtics com la mar Menor. En aquest sentit, podria ser que la Ricarda fos un dels darrers cargols del Delta”, adverteix Joan Pino. D’altra banda, crear noves llacunes en altres punts com a compensació d’aquest cost ambiental pot ser poc efectiu, com ja s’ha demostrat en les actuacions realitzades a la Roberta, l’Illa o Cal Tet.
Un oasis de biodiversitat enmig de la metròpolis
“El delta del Llobregat concentra molta diversitat de flora i fauna i és especial per la seva situació enmig d’una àrea metropolitana que concentra milions de persones. De fet, a l’estany de la Ricarda hi ha localitats naturals que allotgen una biodiversitat única a tot Catalunya ”, explica l’ecòleg Joan Pino. L’equilibri entre l’aigua dolça dels estanys i el riu i la salada que entra des del mar configura un paisatge en mosaic amb pinedes, canyissars i jonqueres. Hi trobem espècies de plantes i d’ocells amb una distribució molt restringida al nostre territori i les pinedes acullen bona part de les orquídies conegudes a Catalunya, entre d’altres. També la fauna és digna d’estudi i protecció: hi viuen tortugues autòctones i fins a 43 espècies d’ocells incloses a les directives europees.
Fa 34 anys va aprovar-se la primera figura de protecció de l’espai natural del Delta, sota el Decret 226/1987, que declarava les seccions de la llacuna de la Ricarda-Ca l’Arana i del Remolar-Filipines com a reserves naturals parcials. Més recentment, i arrel d’una sentència del Tribunal Suprem al 2012, també va ser inclòs a la Xarxa Natura 2000 pel seu interès com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc proposat d’Importància Comunitària (LIC) per la contribució a restaurar els hàbitats naturals europeus que exerceix. Tot i això, l’espai agrícola i natural ha anat patint retallades successives per encabir-hi el creixement urbanístic dels municipis que acull i situar-hi uns dels ports i aeroports més importants de l’Estat. Això ha fet que perdés progressivament part de la seva biodiversitat i la qualitat ambiental.
L’aigua que beuen els municipis propers
Les llacunes de la Ricarda i el Remolar, i l’ecosistema del Delta en general, no només juguen un paper primordial com a punt de biodiversitat, sinó que també ofereixen diversos serveis ambientals a tota la població, com són el lleure –que tant important ha estat en aquests temps de pandèmia– i la regulació de l’aigua. Totes dues llacunes evacuen les grans inundacions i mantenen barreres hidràuliques a la intrusió marina, cosa que permet el manteniment dels aqüífers d’aigua dolça del Delta.
Extret i modificat de l’entrada del blog del CREAF.
