En base a estudis recents que relacionen dades d’ecologia del paisatge, de metabolisme social i de biodiversitat observada, l’indicador ELIA és un bon predictor de la riquesa d’espècies a l’àmbit metropolità. Aquest indicador principal d’integració energia-paisatge (B1) combina dades del balanç energètic (E, I) amb els patrons i processos del paisatge (Le, explicat a l’apartat C). En el cas de que es disposi d’informació sobre determinades espècies bioindicadores o taxons, també es poden emprar com indicadors de biodiversitat (B2). Com a indicador de la interacció rur-urbana es proposa considerar la biodiversitat en espais públics urbans –com ara parcs i platges (Bu1).

Pel què fa als patrons i processos del paisatge proposem com a indicador principal la complexitat paisatgística (Le; C1) que dóna compte de la interacció entre els dos indicadors secundaris que també es proposen analitzar: l’índex d’heterogeneïtat del paisatge (H; C2), i l’índex de connectivitat ecològica (ICE; C3). Aquest darrer, en tant que avalua com els patrons del paisatge afecten els processos de connectivitat, requereix una sèrie de mesures d’afectació de les barreres antropogèniques. Ambdós indicadors es determinen a partir dels mapes de cobertes. Es proposa mesurar la connectivitat dels espais públics urbans, per avaluar la seva capacitat per acollir biodiversitat (Cu1).

En termes de canvi climàtic es proposa com a indicador principal el càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH, indicador D1). Per a aquest indicador resulta fonamental el balanç metabòlic doncs permet definir quines són les emissions derivades de les importacions d’inputs externs i tenir en compte no només el què succeeix als espais agraris sinó quin és l’impacte que això té en territoris externs. A nivell d’indicador secundari (D2) es pot calcular petjada ecològica global, en termes de cost territorial. En interacció amb el metabolisme urbà, aquest indicador té el potencial de permetre identificar canvis en el metabolisme global en base a les petjada de la importació a la ciutat de productes agraris (Du1).

La gran quantitat i rellevància dels serveis ecosistèmics en la provisió de béns i serveis útils per a la societat i la seva regulació, justifiquen que dins d’aquest àmbit considerem un nombre major de sub-dimensions així com d’indicadors. Diferenciem així quatre tipologies principals de serveis ecosistèmics: de suport, de regulació, d’aprovisionament, i culturals.

En relació als serveis ecosistèmics de suport, proposem un indicador que avalua la recirculació de nutrients (E1A), que calcula la quantitat de fluxos de nutrients que tenen procedència interna en relació als que són externs, fet que facilita la identificació del grau d’integració entre els diferents elements que conformen l’agro-ecosistema. Aquests serveis ecosistèmics es poden complementar amb l’eficiència en l’ús de l’aigua (E2A), donada la rellevància del metabolisme hídric en entorns com el mediterrani. Es proposa calcular la reutilització d’aigua depurada en espais oberts (Eu1A).

Pel què fa a serveis ecosistèmics de regulació, introduïm el embornal de carboni (E1B) com a indicador principal que dóna compte dels efectes de mitigació del canvi climàtic. A partir del balanç metabòlic, i fent ús d’informacions tant de l’IPCC com de bases de dades locals complementàries, podem calcular la variació de carboni en l’estoc, en termes de quantitat de CO₂ emès o captat per unitat de superfície, mitjançant un indicador secundari de segrest de carboni (E2B). Es proposa calcular la contribució dels parcs urbans en la qualitat de l’aire (Eu1B).

Com a serveis ecosistèmics de provisió, en base al balanç metabòlic es pot obtenir una estimació de la producció agrícola (E1C), així com la producció agrària total (E2C), calculats en termes de matèria seca per unitat de superfície. L’existència d’aquest indicador secundari permet considerar la contribució de productes no alimentaris que també és rellevant en termes d’aprovisionament. Es proposa l’indicador rural-urbà de proporció de producte de proximitat, com una mesura de la sobirania alimentària a la metròpoli (Eu1C).

Finalment, en relació als serveis ecosistèmics culturals, utilitzem l’indicador principal de valor bio-cultural del paisatge (E1D), i l’indicador secundari d’ús potencial dels espais oberts (E2D). Com indicador rural-urbà utilitzem la freqüentació urbana dels espais oberts (Eu1D).

La darrera dimensió que es considera com a contribució dels espais oberts en el sistema metropolità fa referència als aspectes socials. Es pretén incorporar la visió de com aquests espais contribueixen no només a nivell socioecològic sinó també socioeconòmic. En l’indicador principal considerem les aportacions en termes de llocs de treball(F1). El càlcul es pot realitzar a partir de les necessitats de treballadors per cultiu i unitat ramadera. Per altra banda, més enllà de la generació de treball, és important que aquest permeti benestar a la població, és per això que es proposa com indicador secundari la renda per unitat d’explotació agrària (F2). Finalment, es considera l’indicador de desigualtat social en la cadena alimentària (Fu1).