“Anàlisi Socioecològica Integrada de la Xarxa Metropolitana de Parcs”. Finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2020-2021)

Les àrees metropolitanes estan introduint en el seu planejament la noció fonamental que els espais oberts constitueixen una infraestructura verda proveïdora de tot un seguit de serveis ecosistèmics dels quals en depèn tant la qualitat de vida de la gent que habita l’espai construït, com la possibilitat de desenvolupar una economia més circular i sostenible que el model econòmic actual. El procés de debat que s’ha dut a terme per concretar aquest nou enfocament de la interdependència entre l’espai construït i l’espai obert, també ha posat de manifest la necessitat de conèixer i avaluar les interaccions que es donen, o es podrien donar, entre els dos subsistemes. S’ha arribat a un clar consens que aquest repte requereix comptabilitzar els fluxos de matèria i energia que es mouen en ambdues direccions, i estudiar com aquest bescanvi sòcio-metabòlic configura unes determinades estructures d’usos del sòl que s’expressen en una xarxa de parcs i paisatges que han de proveir de serveis ecosistèmics vitals per a la metròpoli.

La infraestructura verda ha emergit en els darrers anys com un element estructural clau en les zones metropolitanes per tal de recuperar un funcionament més harmònic de la relació entre societat i naturalesa. D’aquesta manera, les solucions basades en la naturalesa permeten reduir les fortes dependències de les àrees metropolitanes en els recursos externs, proveint de serveis ecosistèmics de qualitat que milloren el benestar de la població local i, per extensió i reducció de l’impacte global. Entre aquests serveis ecosistèmics se’n troben tant els de suport (manteniment del cicle de nutrients), de regulació (manteniment de la qualitat de l’aire) o els culturals (ús dels espais oberts), però cada vegada s’acumula major evidència científica al voltant del paper que la pròpia infraestructura verda té en la salut de la població (incloent-hi una major prevenció i resiliència en front a malalties, com ara la millora del sistema immunitari).

Els epidemiòlegs apunten que en un context globalitzat és possible que en els propers anys s’hagi de fer front a nous riscos globals en la salut, com s’ha posat de manifest en l’actual crisi sanitària. Així, la salut i morbiditat de la població en àrees urbanes es pot veure compromesa si no existeix una infraestructura verda correctament planificada que permeti les condicions més òptimes per al benestar humà. Això suposa un compromís amb d’altres objectius de la planificació. És per això que es proposa d’incorporar les dimensions de la contribució de la xarxa de parcs en la salut de la població en els estudis multicriterials que s’han vingut aplicant per part del Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona a la planificació territorial.

Amb aquest estudi doncs es busca identificar els compromisos i sinèrgies que pot suposar una planificació que prioritzi la contribució al benestar i la salut de la Xarxa Metropolitana de Parcs amb la resta de contribucions que aquesta aporta al funcionament socioecològic del sistema metropolità. L’any 2020 es va començar una Prova Pilot en sis parcs metropolitans, concretament: Parc de la Muntanyeta (Sant Boi de Llobregat), Parc de la Fontsanta (Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat), Parc del Turonet (Cerdanyola del Vallès), Parc dels Pinetons (Ripollet), Parc del Torrent de la Font i del Turó de l’Enric (Badalona) i Parc del Tramvia (Montgat i Tiana). Aquest segon any (2021) es pretén consolidar la metodologia, optimitzar els indicadors d’ús de recursos, serveis de suport, serveis de regulació, serveis en el benestar humà i adaptació i mitigació del canvi climàtic, i aplicar-los a una selecció de dotze parcs metropolitans addicionals, representatius de la variabilitat territorial, de forma que es preveu obtenir dades per un total de divuit parcs de l’AMB.

Objectiu:

L’objectiu principal d’aquest projecte és el de proposar una Anàlisi Socioecològica Integrada de la Xarxa Metropolitana de Parcs i aplicar indicadors d’ús de recursos, serveis de suport, serveis de regulació, serveis de benestar humà i adaptació i mitigació del canvi